Campidanese

Traduzione a cura di Mario Puddu

Carta de Logu de sa Repúbblica de Sardigna

Istérria

Me in su mori longu de s’istória, cun sa virtudi de s’amori e circhendi sa beridadi, s’arrexoni, s’indipendéntzia, punnendi a sa libbertadi, a su benistai e dignidadi personali e colletiva, su pópulu sardu lompit immoi a si fai a Repúbblica, in su Mundu e e faci a su Mundu.

Arresurtau de custu camminu est sa Natzioni sarda de oi.

Una Natzioni pluralista, vària, e bell’e aici única e unitària.

Una Natzioni totu aintru de su presenti, ma arrexinada s’istória e oberta a su benidori cosa sua.

Una Natzioni acoliosa/acasagiadora, trebballanti, istudiosa, firma e segura, animosa/coragiosa.

Una Natzioni chi no si arrimat cuntenta ma punnat cun determinu a si migliorai.

Una Natzioni chi si acatat de sa personalidadi sua e de fai parti de s’Umanidadi e de totu su Mundu.

Una Natzioni chi cumprendit chi sa fortza de is Sardus est in sa soberania [e unidadi] de su pópulu, in sa capacidadi de totu is personas de pigai parti, cun d-unu fai virtuosu, a sa vida púbblica po chi bínciat e sigat cun firmesa un’órdini arrispetosu de is libbertadis personalis e de is deretus colletivus.

Custu est cantu nos’imparat s’arregordu e memória de mamas e babbus nostus, de is sacrifícius insoru, de is òperas bonas chi ant fatu, de s’amori chi ant tentu po sa Sardigna.

Nosu, po cussu, immoi aprovaus custa Carta noa de Logu po onorai s’impegnu e afaíngiu istóricu in d-unu ideali de libbertadi e benistai passau, presenti e benidori de totu is personas in Sardigna.

Nosu po cussu aprovaus custa Carta noa de Logu pedendi a dónnia persona de dha custodiai in su coru e difendi in e cun is òperas, e migliorai po chi serbat a fai mellus e prus fortis sa libbertadi, su benistai, s’arrexoni e dignidadi de totus e de donniunu.

Nosu immoi aprovaus custa Carta noa de Logu po chi, punnendi a una cultura civili noa, óminis e féminas in Sardigna iscipiaus moderai e iscontroriai/currègiri sa mannosia, sa prepoténtzia, sa corrutzioni, su malugoru, e iscipiaus contivigiai mellus sa bonidadi, sa paxi, s’onestadi, sa coperatzioni.

Nosu immoi aprovaus custa Carta noa de Logu po chi sa Repúbblica de Sardigna potzat èssiri, cun sa definitzioni de is deretus e doveris segurus e cundivídius, logu de serenidadi, assentu e seguresa, chi dónnia persona potzat pentzai a fai infroriri e fai frutai is [mellus] capacidadis suas, migliorai is cunditzionis de vida materiali e ispirituali, fai una vida arrica de dignidadi e [mellus] possibbilidadis.

Nosu, sa Natzioni sarda, oi, cun custa Carta noa de Logu nosi faeus a Repúbblica de Sardigna.

 

Sa Repúbblica de Sardigna

Sa Natzioni

Artículu 1

Su Pópulu sardu, líbbera sociedadi de totu is personas chi tenint sa residéntzia in Sardigna o in is ísulas suas fintzes bivendi foras, est su fundamentu de sa Natzioni Sarda, unioni de personas, culturas e territóriu.

Sa sovranidadi est de su pópulu, chi dha manígiat comenti est dispostu/istabbiliu in custa Carta noa de Logu.

Su Pópulu sardu, po assegurai:

  • s’unioni colletiva sua ponendi a fundamentu sa responsabbilidadi, su bonu bòlliri e s’arrispetu de pari a pari;
  • sa libbertadi e su bonu bíviri de sa genti;
  • sa demogratzia;
  • s’indipendéntzia de sa Sardigna;
  • su vínculu culturali e istitutzionali cun s’Europa cun s’ànimu de una solidariedadi federalista;
  • su (mellus) benidori de is generatzionis noas,

si costituit in Repúbblica de Sardigna, cuncordada comenti disponit in custa Carta noa de Logu.

 

Artículu 2

Sa Repúbblica de Sardigna cun s’ordinamentu de s’Istadu assegurat s’arrispetu de su princípiu de libbertadi, de solidariedadi amiga e agiudu torrau, de uguagliàntzia de fronti a sa lei, de uguagliàntzia tra óminis e féminas, de su bonu bòlliri e agiudu colletivu, parti essentziali de s’identidadi cosa sua.

Sa Repúbblica de Sardigna tenit coment’e iscopu sú prus mannu su miglioramentu de is cunditzionis culturalis e materialis de sa genti e depit arregulai dónnia atu sú cun cust’iscopu.

Is leis funt fundamentu e límiti de s’atividadi de sa Repúbblica.

 

Artículu 3

Funt territóriu de s’Istadu s’ísula de Sardigna cun totu is ísulas suas.

 

Artículu 4

Is línguas natzionalis de sa Sardigna funt su sardu, su corsicanu de Sardigna, su tabbarchinu e su saligheresu.

Provisoriamenti s’italianu e su sardu si manígiant coment’e línguas uficialis natzionalis, s’inglesu coment’e língua uficiali internatzionali.

Is línguas uficialis definitivas s’ant a iscioberai a referendum costitutzionali.

Calisiollat chi siat s’arresurtau de custu referendum, a is línguas natzionalis benit a dónnia modu garantiu s’amparu culturali.

 

Artículu 5

Sa bandera e s’innu natzionali de sa Repúbblica de Sardigna si decidint cun referendum costitutzionali.

 

Artículu 6

S’istadu amparat sa libbertadi religiosa.

Mancuna cunfessioni religiosa podit èssiri cunsiderada religioni de sa Repúbblica.

Su professai una fidi religiosa e fai parti de un’associatzioni religiosa no podit èssiri motivu po limitai is deretus de sa persona o sa capacidadi giurídica de s’associatzioni.

Est proibbia dónnia cunfessioni religiosa chi arrechedit cumportamentus e atividadis contràrius a is deretus fundamentalis de sa persona o a iscuncórdiu cun s’ordinamentu de s’istadu.

 

Artículu 7

Sa Repúbblica de Sardigna no atacat guerra a is àteras natzionis e ni àteru pópulu.

Pigat parti a is alleàntzias internatzionalis útilis po aguantai sa paxi e po difesa.

Organizat una fortza militari, isceti a iscopu de legítima difesa, po s’arrispetu de is deretus e de su legítimu torracontu de is Sardus e po pigai parti a is alleàntzias internatzionalis po sa paxi e sa coperatzioni internatzionali.

Sa Repúbblica de Sardigna organizat puru una fortza cosa sua de seguresa púbblica po difesa sua po s’averguamentu de su territóriu, sa seguresa de sa genti, s’arrispetu de is leis de sa Repúbblica.

Sa Repúbblica de Sardigna favoressit e pigat s’initziativa po superai a manera negotziali e diplomàtica iscontrórius e iscórrius internatzionalis e agiudat is organizatzionis internatzionalis de agiudu a is vítimas de is guerras.

 

Artículu 8

Sa Repúbblica amparat a avalorat su logu e su patrimóniu naturali, culturali, istóricu, artísticu e materiali de sa Natzioni sarda.


Deretus de fundamentu

Artículu 9

Sa Repúbblica amparat sa dignidadi de sa persona.

Donniunu tenit deretu de trabballai, de iscioberai libberamenti unu trebballu, de trabballai in cunditzionis giustas e bonas, a s’amparu contr’a sa disocupatzioni.

Donniunu tenit deretu a sa própriu paga po su própriu trabballu, a una paga proportzionada a misura de su tanti e calidadi de su trabballu chi fait, una paga giusta, chi assigurat a issu e a sa famíglia un’esisténtzia digna de sa persona, si est necessàriu fintzas cun àteru provedimentu de amparu sociali in prus.

Su trabballadori dipendhenti tenit deretu a su pàsiu de sa cida e a is fèrias de s’annu pagadas e de gosai chentza farta.

Donniunu tenit deretu de gosai tempus líbberu e a su pàsiu, de fai atividadi isportiva, de turismu o de ispàssiu po una personalidadi cumpria e su benistai físicu e mentali.

 

Artículu 10

Totus funt ogualis po sa lei.

Is leis assegurant chi sa natzionalidadi, s’arratza, su sessu, sa cunditzioni sociali, is costumas, sa fidi religiosa, is cunvintzionis políticas, sa disabbilidadi física o mentali no detérminint in nisciuna manera unu tratamentu a dannu de sa persona.

Dónnia persona tenit su deretu chi is òrganus de s’Istadu no dha tratint a brétiu in manera arbitrària ma segundu su princípiu de sa bona fidi.

 

Artículu 11

Dónnia persona tenit su deretu a sa vida, a sa libbertadi, a sa sincheresa física e a sa seguresa, a sa sanidadi, a su sistema sanitàriu e a is curas fintzas si no tenit disponibbilidadi de benis.

A nemus si podit tocai sa vida, s’identidadi, su nòmini, sa capacidadi giurídica, sa citadinàntzia, sa libbertadi de si manifestai, de si mòviri, de albítriu/initziativa in s’economia, in sa cultura e in sa sociedadi.

 

Artículu 12

In su territóriu de sa Repúbblica de Sardigna nisciuna persona podit èssiri aguantada in cunditzionis de iscravidúdini e ni de serbidoria / tzerachia de nisciuna genia.

Sa libbertadi personali, in totu is bisuras suas, e su domicíliu, no si podint tocai, salvu cantu est tassativamenti istabbiliu cun lei apostadamenti aprovada.

Sa pena de morti e s’ergàstulu funt proibbius.

 

Artículu 13

Dónnia persona tenit su deretu de intrai a, o de essiri de, su territóriu natzionali, de s’ispostai, de dhoi abarrai o fai abbitu sentza límitis, fatus salvus is óbbrigus e doveris istabbilius cun sa lei.

Sa lei istabbilit in ita s’Autoridadi Giuditziària o de Púbblica Seguresa o Sanitària podint dispònniri límitis a su godimentu de custu deretu.

Sa Repúbblica garantit sa continuidadi territoriali aintru e foras de su territóriu cosa sua coment’e cunditzioni de su deretu de is citadinus a s’ispostai e princípiu de unidadi económica e sociali fintzas cun is àterus Istadus de s’Unioni Europea.

 

Artículu 14

Dónnia persona est líbbera de si cojai o fai unioni civili cunforma a cantu istabbilit sa lei.

Sa Repúbblica amparat sa famíglia in cantu principali formatzioni sociali e educativa de s’Istadu/sa Natzioni.

 

Artículu 15

Sa Repúbblica amparat sa libbertadi educativa e assegurat is cunditzionis po s’isvilupu intreu de sa persona, de sa cunditzioni de pipiu a sa cunditzioni de mannu.

Sa Repúbblica arriconnoscut e avalorat sa funtzioni de dónnia istitutzioni educativa, iscolàstica e de formatzioni púbblica e privada.

A chini dhu meritat, fintzes si no tenet disponibbilidadi de benis, dhi garantit is formas prus artas de educatzioni e istrutzioni.

Sa Repúbblica amparat sa sincheresa e s’isvilupu/créschia de is minoris.

 

Artículu 16

Sa Repúbblica amparat sa propriedadi privada in sa manera prevista cun sa lei.

Po chistionis de esprópriu o àteru límiti istabbiliu cun lei, si depit a su proprietàriu un’indennizu segundu su valori [chi est currendi] in su mercau [natzionali] de su bèni espropriau, salvu candu, comenti est istabbiliu cun lei, su proprietàriu est depidori.

[Ojamomia “Equitalia”! Atentzioni innòi, ca s’autoridadi giuditziària ponit a s’incantu bènis po unu valori bàsciu e no de mercau, naraus a sa fuliada, e fortzis fintzas cun aprofitadoris preparaus e prontus a si ghetai a ndi aprofitai! Poita s’Istadu fintzas po si pagai e unu dépidu no dhu ponit a basi de mercau?]

 

Artículu 17

Sa libbertadi de initziativa in s’economia est assigurada in totu is formas: de professioni, de atividadi económica privada, trabballu in sa púbblica amministratzioni e cun privaus.

Is trabballadoris tenint su deretu de si assortiri e fai assótziu po amparu de su torracontu insoru. Dónnia cuntrastu o iscórriu in chistionis de trabballu bolit agiustau circhendi un’acórdiu inter is partis interessadas.

Est assegurau su deretu de iscioperai, regulau cun lei.

S’atividadi económica no si podit fai a iscuncórdiu cun s’utilidadi sociali o cun dannu a sa seguresa, a sa libbertadi e a sa dignidadi umana. Sa lei detérminat is programmas e is controllus chi serbint po chi s’atividadi económica púbblica e privada siat incarrerada e cordinada po su bèni sociali.

 

Artículu 18

Dónnia persona tenit su deretu de si associai e atobiai libberamenti cun àteras, sentza autorizatzioni, in logu púbblicu e privau.

Pruscatotu, dónnia persona tenit su deretu de si associai e fai partiu o movimentu políticu chi ànimant sa vida demogràtica de s’Istadu.

Sa lei régulat s’impreu de unu logu púbblicu.

Funt proibbias is associatzionis chi tenint un’iscopu puniu cun lei penali.

Funt proibbias is associatzionis chi cun iscopu políticu si faint una organizatzioni de genia militari.

Sa lei proibbit e punit is associatzionis chi tenint iscopu políticu contràriu a is deretus de sa persona istabbilius in custa Carta noa de Logu.

 

Artículu 19

Dónnia persona tenit su deretu de manifestai libberamenti su pentzamentu sú e ideas suas in manera fuedhada, iscrita o figurada, calisisiat su médiu de difusioni.

Sa comunicatzioni est líbbera e no est sugeta a autorizatzioni e ni a censura.

Sa lei amparat e difendit s’onorabbilidadi, sa credibbilidadi e sa vida privada de sa persona.

 

Artículu 20

Totu is citadinus chi ant lómpiu s’edadi istabbilia cun lei funt eletoris.

Su votu est [oguali], líbberu, personali e segretu.

Su deretu de votu no podit èssiri limitau si no in cantu est previstu cun lei po motivu gravi istraordinàriu.

 

Artículu 21

A nisciuna persona podit èssiri negau su giúdici sú naturali istabbiliu cun lei.

Dónnia persona tenit su deretu de èssiri informada in tempus chi sa giustítzia est averguendidha.

Sa lei istabbilit si e candu s’Autoridadi Giuditziària podit impresonai una persona, o dhi podit cumpudai su domicíliu, e no dhu podit decídiri su giúdici monocràticu de averguai is bènis chi tenit.

Sa lei istabbilit sa durada màssima de su processu, de s’istrutória a sa senténtzia definitiva.

 

Artículu 22

Dónnia ofesa materiali o morali a sa persona imbistigada o arrestada est proibbia.

Sa lei istabbilit sa durada màssima de s’imbistigamentu e de sa presonia.

 

Artículu 23

Dónnia persona tenit su deretu de si difèndiri in dónnia gradu de su gudítziu e in dónnia parti de su processu. S’Istadu assegurat sa difesa a sa persona chi no tenit bènis segundu cantu est istabbiliu cun lei.

Dónnia persona tenit su deretu de citai a giudítziu po amparu de is deretus e de s’interessu cosa sua, salvu sa possibbilidadi de agiustai is diferéntzias in àtera manera prevista in s’ordinamentu.

 

Artículu 24

Sa responsabbilidadi penali est personali.

Sa lei régulat s’echilíbbriu tra acusa e difesa in totu is partis de su procedimentu giuditziàriu.

Isceti sa senténtzia definitiva podit tocai s’onorabbilidadi de sa persona.

A sa persona no si dhi podit ghetai pena in dinai e ni limitai sa libbertadi personali si no cunforma a sa lei.

 

Artículu 25

Sa lei no tenit balia retroativa, salvu candu su ius seperveniens est prus a favori.

Nemus podit èssiri processau o cundennau po unu fatu chi a su momentu de su giudítziu no est reatu.

 

Doveris de su citadinu

Artículu 26

Dónnia citadinu tenit su doveri:

  1. de contribbuiri cun su trabballu a s’arrichesa de sa Natzioni;
  2. de pagai is contribbutus istabbilius cun sa lei cunforma a sa capacidadi contribbutiva;
  3. de connòsciri e arrispetai is leis de s’Istadu/sa Repúbblica;
  4. de contribbuiri a difèndiri s’Istadu/sa Repúbblica comenti est istabbiliu cun lei;
  5. de contribbuiri a sa seguresa de s’Istadu/sa Repúbblica comenti est istabbiliu cun lei;
  6. de amparai is minoris comenti est istabbiliu cun lei;
  7. de contribbuiri a s’educatzioni de is giòvunus comenti est istabbiliu cun lei;
  8. de contribbuiri a s’amparu de sa saludi;
  9. de contribbuiri a s’amparu de su logu naturali e de is bènis culturalis;
  10. de contribbuiri a sa protetzioni civili comenti est istabbiliu cun lei.

 

Artículu 27

Sa lei punit su citadinu chi no fait su doveri sú e no arrispetat is deretus istabbilius in custa Carta noa de Logu segundu s’ordinamentu de s’Istadu.


Istrutura de s’Istadu

Artículu 28

Sa Repúbblica de Sardigna est ordinada in Istadu, Regionis e Comunus e sa lei ndi istabbilit su raportu interpari.

 

Artículu 29

Cun referendum costitutzionali su Pópulu sardu decidit s’ispartzidura e atribbutzioni de is cumpeténtzias e funtzionis inter Istadu, Regionis e Comunus, segundu su princípiu de sa sussidiariedadi e collabboratzioni.

 

Artículu 30

A dónnia modu funt funtzionis de s’Istadu: sa giustítzia, sa moneda, sa difesa, sa política èstera e is raportus internatzionalis, is trasportus natzionalis e internatzionalis, sa disciplina fiscali natzionali, is infrastruturas natzionalis, su patrimóniu archeológicu, artísticu e culturali natzionali, su sistema formativu e educativu púbblicu, sa circa iscientífica, sa sanidadi, s’ambienti naturali e prus in generali su logu, su turismu, s’ordinamentu civili e is professionis.

 

Artículu 31

Is Regionis funt istitutzionis de guvernu de is regionis geogràficas e si formant cun s’unioni de is Comunus segundu cantu est istabbiliu cun lei.

Is òrganus de guvernu de is Regionis funt de segundu livellu; dhus faint a eletzioni direta is síndigus de is Comunus chi ndi faint parti.

 

Artículu 32

Is Comunus funt s’organísimu mínimu fundamentali de s’Istadu. Régulant s’atividadi insoru a norma de Istatutu fatu cuncordu cun is leis de sa Repúbblica.

 

Is istitutzionis

Su Presidenti de sa Repúbblica

Artículu 33

Su Presidenti de sa Repúbblica arrapresentat sa Natzioni sarda.

Benit eletu a sufràgiu universali dónnia cincu annus unu citadinu de assumancus trinta annus lómpius.

Est Presidenti de su Cuntzillu de Difesa e Cumandanti de is Fortzas armadas.

Est Presidenti de su Cuntzillu de Giustítzia e ndi organizat s’atividadi comenti est istabbiliu cun lei.

Incàrrigat su Presidenti/Primu Ministru de su Cuntzillu eletu/Guvernu.

Pigat su postu de su Presidenti de su Cuntzillu/Guvernu eletu candu custu benit mancu po morti, impedimentu o àtera càusa, e aguantat s’incàrrigu fintzas a sa data de is votatzionis noas dispostas aintru de is primus ses mesis.

Arricit su giuramentu de su Cuntzillu/Guvernu eletu e de is Ministrus.

Cònvocat sa primu riunioni de su Parlamentu apustis de s’eletzioni po su giuramentu de is Parlamentaris / Deputaus.

Si ndi dhi podit pigai s’incàrrigu cun lei de su Parlamentu apostadamenti aprovada a motivu de traitoria, disabbilidadi o farta de dignidadi. Sa lei de rèvoca dh’aprovat su Parlamentu cun magioràntzia de cincu sestus.

 

Su Guvernu

Artículu 34

Su Cuntzillu de is Ministrus est s’òrganu de su guvernu de sa Repúbblica.

Dhu cumponint su Primu Ministru e is Ministrus.

 

Artículu 35

Su Primu Ministru est eletu a sufràgiu universali dónnia cuatru annus.

Dh’incàrrigat su Presidenti de sa Repúbblica.

Fait su giuramentu de arrispetai sa Carta noa de Logu ananti de su Presidenti de sa Repúbblica.

Incarrerat sa política de su Guvernu e ndi est responsàbbili.

Nóminat e rèvocat is Ministrus comenti est previstu cun lei.

Nóminat e rèvocat is Capus superioris de s’Amministratzioni istatali in totu su cuncordu e ispartzidura comenti est istabbiliu cun lei.

Nóminat is rapresentantis de sa Repúbblica in is Organísimus internatzionalis.

Nóminat su Presidenti de sa Banca centrali, su Capu de is Fortzas armadas, su Capu de sa politzia, su Capu de is servítzius de seguresa, is Ambasciadoris.

Podit fuedhai a su Parlamentu e podit pediri de dhu convocai.

No fait parti de su Parlamentu.

Su Primu Ministru e is Ministrus pigant parti a is trabballus de su Parlamentu ma sentza deretu de votu e dhu depint fai dónnia borta chi dhu disponit su Presidenti de s’Assemblea.

A su Primu Ministru si dhi podit arritirai s’incàrrigu po traitoria, disabbilidadi o farta de dignidadi.

Su decretu de rèvoca est de su Presidenti de sa Repúbblica cunforma a sa senténtzia de sa Corti Suprema chi cumprit sa procedura incarrerada cun votu de su Parlamentu.

 

Artículu 36

Is Ministrus dhus incàrrigat su Primu Ministru.

Innantis de intrai in funtzioni faint giuramentu ananti de su Presidenti de sa Repúbblica.

Funt responsàbbilis de sa política e de s’amministratzioni de su Ministeru chi dhis at intregau su Primu Ministru.

In contràriu a su síngulu Ministru su Parlamentu podit votai motzionis de rèvoca de s’incàrrigu e su Primu Ministru dichiarat is intentzionis suas a su Parlamentu. Si su primu Ministru cunfirmat sa fidúcia sua a su Ministru isfiduciau su Parlamentu fait una segundha votatzioni e si sa motzioni benit aprovada torra su Ministru depit èssiri cambiau.

 

Artículu 37

Su Primu Ministru cònvocat su Cuntzillu de is Ministrus e dhi proponit s’órdini de is chistionis.

Su Cuntzillu aprovat decretus urgentis comenti est istabbiliu cun lei.

Aprovat is Regulamentus e provedimentus de programmatzioni de s’Istadu.

Aprovat sa proposta de Bilànciu de s’Istadu de presentai in Parlamentu po dh’aprovai.

Aprovat is propostas de lei chi su Primu Ministru presentat po dhas aprovai su Parlamentu.

Proponit a su Parlamentu sa dichiaratzioni de necessidadi apretosa e de istadu de guerra.


Su Parlamentu

Artículu 38

Su Parlamentu est cumpostu de otanta Deputaus, eletus dónnia cuatru annus a sufràgiu universali, chi siant citadinus chi ant lómpiu s’edadi de mannus po èssiri eletoris.

Sa lei istabbilit poita unu citadinu no podit èssiri eletu. A dónnia modu, nisciunu deputau eletu, tenendi àteru incàrrigu o tenendi una líbbera professioni, podit èssiri obbrigau a si pònniri in aspetativa o abbandonai sa professioni.

Po su mandatu parlamentari sa lei istabbilit s’indennidadi, chi no tocat a summai cun àteru rédditu.

Sa lei istabbilit sa forma e sa suma de s’ispesa de indennizai a is eletus.

 

Artículu 39

Su Parlamentu:

  1. preparat e aprovat is leis de s’Istadu;
  2. istabbilit is tribbutus cun critériu progressivu;
  3. aprovat su Bilànciu annuali e pluriennali de s’Istadu;
  4. autorizat is préstidus;
  5. ratíficat cun lei trataus e acórdius internatzionalis;
  6. aprontat sa proposta de lei po s’ispartzidura de is cumpeténtzias tra Istadu, Regionis e Comunus e su cuncordu de custus entis, de pònniri a votatzionis cun referendum costitutzionali.
  7. incarrerat sa procedura de incriminatzioni po traitoria, disabbilidadi o farta de dignidadi de su Primu Ministru;
  8. cuncedit cun lei s’annistia e iscontu de pena;
  9. dichiarat s’istadu de guerra e de necessidadi apretosa;

 

Artículu 40

Sa data de s’eletzioni de su Primu Ministru e de su Parlamentu non depint èssiri sa própriu.

Su Parlamentu si assortit a óbbrigu su primu lunis de su mesi de gennàrgiu e su primu lunis de su mesi de làmpadas. Su Presidenti de sa Repúbblica podit convocai su Parlamentu po motivu istraordinàriu. Su Primu Ministru podit pediri a su Presidenti de su Parlamentu de convocai su Parlamentu po chistionis e argumentus precisus. Su Presidenti cònvocat su Parlamentu aintru de is primas seti dis.

 

Artículu 41

Is Deputaus no dhus podit incriminai s’Autoridadi giuditziària sentza s’autorizatzioni de su Parlamentu. A dónnia modu, nisciunu Deputau depit èssiri incriminau po su votu sú e ni po is opinionis suas acrarias in s’esercítziu de su mandatu cosa sua.

 

Artículu 42

Su Parlamentu votat a unu de is Deputaus a Presidenti de s’Assemblea e s’Ufíciu de Presidéntzia.

Su Parlamentu aprovat, a magioràntzia assoluta, su Regulamentu chi disciplinat su funtzionamentu sú. Su Regulamentu istabbilit sa procedura de aprovatzioni de is leis.

 

Artículu 43

Podint propònniri leis dónnia síngulu Deputau, su Primu Ministru e su Pópulu.

S’initziativa legislativa de su Pópulu arrechedit unu testu de proposta cun sa firma de assumancus su dexi po centu de is eletoris, o assinuncas cun sa firma de unu tertzu de is Síndigus.

Is Decretus urgentis de su Cuntzillu de is Ministrus funt postus in discussioni po s’aprovatzioni de su Parlamentu aintru de trinta dis de s’intrada in vigori.

 

Artículu 44

Su Presidenti de sa Repúbblica, cun proposta de sa Corti Suprema, ponit su Veto a is propostas de lei chi víolant sa Carta noa de Logu.

Is leis intrant in vigori a s’ora de sa pubblicatzioni.

Sa lei régulat su modu de sa pubblicatzioni.

 

Artículu 45

Una lei aprovada in Parlamentu si ponit a votatzioni cun referendum populari candu dhu pedit assumancus su dexi po centu de is eletoris o su Primu Ministru.

Su referendum no tenit valori si no votat assumancus su tresunu de is eletoris.

Sa magioràntzia, in matéria posta a referendum, si càlculat in basi a is votus vàlidus.

No si podit fai referendum po leis tribbutàrias o aprovatzioni de Bilànciu. Sa lei régulat sa procedura po fai referendum.

Su referendum costitutzionali chi pertocat s’ispartzidura de sa Repúbblica in entis (Istadu, Regionis, Comunus) si depit fai aintru de centu binti dis de s’intrada in funtzioni de su primu Parlamentu de custa Carta noa de Logu.

Su tresunu de is Comunus podint pediri cun sa firma de is Síndigus insoru su referendum po aprovai propostas de lei.

 

Artículu 46

Is bilàncius preventivus e consuntivus de s’Istadu benint aprovaus annu cun annu cun is intradas a paris cun is essias.

S’Istadu si podit indepidai po políticas suas de investimentu e isvilupu, ma sempri in manera cuncorda e possíbbili cun su Bilànciu.

Su Parlamentu no podit aprovai nisciuna norma de lei chi arrechedit ispesa sentza disponibbilidadi finantziària in su Bilànciu de s’Istadu.

S’aprovatzioni de normas chi arrechedint ispesa sentza disponibbilidadi in Bilànciu cumportat su licentziamentu de su Parlamentu cun Decretu de su Presidenti de sa Repúbblica aintru de seti dis chi sa Ragioneria Generali certíficat sa farta de disponibbilidadi finantziària in su Bilànciu.


Sa Magistradura

Artículu 47

Sa giustítzia benit amministrada in nòmini de su Pópulu.

Is Giúdicis funt sugetus isceti a sa lei.

Sa Magistradura est unu ordinamentu indipendenti, distintu e a parti de dónnia àteru poderi.

Sa lei assegurat s’echilíbbriu tra is poderis de s’acusa e is deretus de sa difesa in totu is partis de su procedimentu giuditziàriu.

Sa lei régulat sa procedura po acrariri s’errori giuditziàriu in totu is partis de su processu.

 

Artículu 48

Sa Magistradura chi imbístigat e sa Magistradura chi giúdicat tenint funtzioni e carriera distinta, separada, e faint s’atividadi insoru in logus distintus e separaus.

Dónnia citadinu podit sinnalai abbusus de Magistraus a su Presidenti de sa Repúbblica, chi tenit s’óbbrigu de ndi interessai su Cuntzillu de Giustítzia: custu in propósitu si dichiarat a tempus e manera chi istabbilit sa lei.

Sa funtzioni giurisditzionali dha tenint Magistraus ordinàrius istituius e regulaus cun normas de ordinamentu giuditziàriu.

 

Artículu 49

Est proibbiu a istituiri/pònniri giúdicis istraordinàrius o ispecialis. In is òrganus giuditziàrius ordinàrius si podint istituiri setzionis ispecializadas po matérias distintas, fintzas ponendi citadinus adatus mancai no siant magistraus.

 

Artículu 50

Su Cuntzillu de Giustítzia est s’òrganu de guvernu de sa Magistradura. Su Cuntzillu de Giustítzia si cumponit cun dexi Magistraus, eletus dónnia tres annus a votatzioni de is Magistraus de totu sa Repúbblica, chi tengant prus de dexi annus de esercítziu, e de dexi Abbogaus, eletus cun votatzioni de is Abbogaus de totu sa Sardigna cun prus de dexi annus de esercítziu.

Est Presidenti de su Cuntzillu de Giustítzia su Presidenti de sa Repúbblica chi ndi fait parti po deretu.

 

Artículu 51

Su Procuradori Generali de s’Istadu fait parti po deretu de su Cuntzillu de Giustítzia.

Su Procuradori Generali de s’Istadu e su Presidenti de sa Corti de Cassatzioni dhus iscioberat su Parlamentu in d-una trinca de Magistraus chi dhi proponit su Cuntzillu de Giustítzia. Dhus nóminat su Presidenti de sa Repúbblica po seti annus de incàrrigu chi no si donat una segunda borta.

 

Artículu 52

A is ruolus de sa Magistradura s’intrat a cuncursu púbblicu.

Tocat a su Cuntzillu de Giustítzia, cunforma a s’ordinamentu giuditziàriu, s’assuntzioni, s’incàrrigu, su trasferimentu, sa promotzioni e su provedimentu disciplinari chi pertocant is Magistraus.

Si su Cuntzillu no pigat provedimentus a doveri su Presidenti de sa Repúbblica pedit a su Parlamentu de licentziai su Cuntzillu de Giustítzia e fai eletzionis noas. Su Parlamentu decidit in méritu a magioràntzia de s’otanta po centu. Sa proposta de licentziai su Cuntzillu de Giustítzia podit èssiri posta a referendum si dhu pedit su tresunu de su Parlamentu.

 

Artículu 53

Sa lei istabbilit s’istrutura e s’organizatzioni geràrchica e territoriali de su sistema giuditziàriu de sa Repúbblica.


Sa Corte Suprema

Artículu 54

Sa Corti Suprema est formada de noi cumponentis: tres dhus nóminat su Parlamentu, tres su Presidenti de sa Repúbblica e tres is Comunus e Regionis. Si podint nominai magistraus e abbogaus cun prus de cuíndixi annus de servítziu.

Sa Corti Suprema dichiarat sa legitimidadi de is leis e decidit de is diferéntzias inter is poderis de s’Istadu e inter s’Istadu e is àterus Entis.

Sa Corti Suprema est s’autoridadi giuditziària suprema de sa Repúbblica de Sardigna.

Sa lei istabbilit s’organizatzioni sua e sa procedura.

Sa Corti Suprema tenit autonomia amministrativa.

 

Artículu 55

Sa Costitutzioni si podit torrai a biri e cuncordai.

Sa proposta de cambiamentu in parti o in totu de sa Costitutzioni si depit presentai in forma de lei de cambiamentu costitutzionali e depit èssiri innantis aprovada in Parlamentu cun magioràntzia de dus tresunus.

Sa proposta de cambiamentu in totu si depit pònniri a referendum populari, vàlidu si at votau sa magioràntzia assoluta de is eletoris.